La crisi energètica i climàtica ja és aquí. A Eivissa no podem seguir com si fóssim d’un altre planeta
A les portes d’una temporada turística incerta, des d’Amics de la Terra volem commemorar el Dia de la Terra advertint de com la inestabilitat global afecta allò local i per què ens ha d’importar la salut del planeta sencer si volem protegir la nostra petita i fràgil ‘roqueta’ mediterrània.
Fa un parell de mesos, a la fira ITB de Berlín, alguns representants del sector turístic pronosticaven que les nostres illes es «beneficiaran si s’allarguen els bombardejos» a l’Orient Mitjà. No van trigar a arribar les oportunes crítiques i matisos per part de tothom, fent valoracions ètiques a un comentari que posava a la mateixa balança la vida de milers d’innocents i el benefici d’uns pocs.
Però passada aquesta anècdota mediàtica, les notícies sobre l’empitjorament de la situació s’han anat amuntegant, especialment des del tancament de l’estret d’Ormuz, que ha posat sobre la taula d’empreses i governs de tot el món la qüestió energètica. Les primeres cancel·lacions de vols europeus i algunes reserves hoteleres a Eivissa estan congelant el somriure dels que veien la guerra com una oportunitat de fer un altre agost ‘normal’.
Siguem clars: El que enfrontem aquests dies no és una crisi passatgera, sinó el principi de la fi de l’abundància energètica i de materials d’un planeta esgotat. Entre les moltes conseqüències que això té i tindrà al nostre dia a dia (l’encariment dels aliments i de l’aigua potable dessalinitzada, sense anar més lluny), hem d’assimilar d’una vegada que el dièsel i el querosè no tornaran a ser tan barats com anys enrere. Mai més. Ens enfrontem a un risc real de gran recessió econòmica a Europa, una inflació sense precedents i una escassedat de combustibles crònica. En un escenari així, és lògic pensar que el turisme de masses podria ser un dels sectors més perjudicats. A les entitats ecologistes, que des de fa anys cridem «Canviem el rumb! Decreixement turístic! Diversificació econòmica!», ens podran criticar moltes coses, però no ens podran dir que no vam avisar.
Els límits planetaris, a casa nostra
La gravetat del moment es manifesta en diversos fronts que ens afecten localment de manera directa, per la crisi energètica ja esmentada però també per l’ambiental. Dels nou límits planetaris identificats per l’Institut de Resiliència d’Estocolm, ja n’hem sobrepassat set (globalment), però aquí destacarem els quatre que més ens afecten com a illa.
La temperatura i acidificació del mar ja estan posant en perill la nostra vida marina. Per més boies ecològiques i control de fondejos que posem (accions necessàries que seguim reivindicant), la posidònia no resistirà una aigua a 30 graus, temperatura que ja s’ha superat el 2025 en alguns punts i que previsiblement empitjorarà aquesta temporada (i si no, la que ve, o la següent). Si les praderies de posidònia moren, perdem la transparència de l’aigua, perdem les platges de sorra i perdem tota la cadena tròfica mediterrània, convertint el mar balear en una sopa estèril com ja observem al Mar Menor.
Pel que fa a la temperatura de l’aire, aquesta temporada podria emergir un altre fenomen El Niño, cosa que es tradueix en més probabilitats d’onades de calor a l’estiu i DANAs a la tardor, quan encara no ens hem refet de l’anterior. Demanem a les autoritats que estiguin preparades per quan salti la pròxima Es-Alert als nostres mòbils.
Un altre límit planetari sobrepassat és el de la biodiversitat. Eivissa té una biodiversitat única, però la pressió humana ha estat i continua sent extrema. La introducció de serps a través del comerç dels garden centers per satisfer viles de luxe ha delmat la població de la sargantana eivissenca. Fins i tot el souvenir més famós de l’illa està en risc imminent de desaparèixer.
L’anomenat «canvi en l’ús del sòl» és un dels límits planetaris menys coneguts, però potser el més important que cal tenir en compte a Eivissa. La terra, el territori, no és un pla infinit, molt menys en una illa relativament petita. Els qui proposen solucionar el problema de l’habitatge ‘construint més’ ignoren que només es pot augmentar el sòl urbà en detriment dels altres sòls necessaris per a la vida: forestal i agrícola. Sobre-urbanitzar Eivissa redueix la capacitat de l’illa per absorbir carboni, recarregar els aqüífers, que no se’n salinitzin, i regular la temperatura local en pics de calor, servint de refugis climàtics per a la població humana i també la resta d’animals. Com a condició de necessitat, el malmès sector primari de l’illa no es podrà reconvertir en un model agroecològic i de proximitat si seguim degradant el nostre sòl fèrtil.
És el moment de prendre-s’ho seriosament… i actuar
Fa pocs dies la nostra organització va ser convidada a la presentació del Pla Estratègic de Turisme 2026-2030 de l’Ajuntament d’Eivissa, esdeveniment a què assistim com sempre amb interès i ànim constructiu. Allà es va detallar un DAFO en què, a parer nostre, les “amenaces” no estan prou ben enfocades a la situació planetària que acabem de descriure. Hi insistim: escassetat d’aigua dolça, pèrdua de biodiversitat terrestre i marina, pressió del sòl, canvi climàtic i dependència extrema de combustibles fòssils (transport aeri i marítim).
Com assenyala Antonio Turiel a la seva campanya de conscienciació «No Normal» (nonormal.org), el temps de la divulgació acadèmica ha acabat. Ara és el moment que la societat civil s’organitzi a escala local. A llocs com Eivissa, aquesta «no normalitat» es tradueix en assumir la fi d’un model basat en vols i mercaderies marítimes barates, a reorganitzar-nos per enfortir el suport mutu i repensar un model de producció i consum alternatiu i digne de ser celebrat un Dia de la Terra qualsevol.
