Malgrat les bones paraules, les emissions de CO2 segueixen pujant a Eivissa
- En pocs anys, a Eivissa hem passat de declarar l’emergència climàtica als despatxos, a demanar declaracions de zones catastròfiques per temporals sense precedents.
- La UE pretén reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle més d’un 55% per al 2030.
- El Dia Mundial per la Reducció de CO2 és una de jornada de reivindicació global, però el canvi només pot venir de les administracions locals.
Amb motiu del Dia Mundial per la Reducció d’Emissions, Amics de la Terra feim una crida a les administracions per posar en marxa mesures urgents contra els gasos d’efecte hivernacle, de mitigació i d’adaptació a una crisi climàtica que, lluny d’aturar-se, no deixa d’accelerar.
L’article 22 de la Llei 10/2019 de Canvi Climàtic obliga els municipis a aprovar Plans d’Acció pel Clima i l’Energia Sostenible (PACES) i aquests plans han d’incloure objectius de reducció d’emissions d’un 40% per a 2030. Una dada recentment modificada al 55% als despatxos de la Unió Europea i a la que evidentment no arribarem mai si no és amb fets i no paraules.
Aquests plans dels ajuntaments haurien d’incloure:
• Inventari d’emissions del municipi.
• Objectius de reducció a curt i mitjà termini.
• Mesures concretes per reduir emissions, com millorar l’eficiència energètica, fomentar renovables, etc.
• Identificació de riscos i mesures d’adaptació local.
D’idees no en falten i qui les ha d’implementar són els ajuntaments i el Consell. Posar sostre als vehicles que entren a l’illa, però també peatonalitzar carrers, establir d’una vegada un transport públic digne, afavorir l’ús de la bicicleta, fomentar les comunitats energètiques, ajudar a la rehabilitació energètica d’edificis, i, de manera contundent, aturar d’una vegada el tsunami de la construcció.
Segons dades de l’Observatori de Sostenibilitat, les emissions totals d’Eivissa varen pujar un 3,2% en 2024 respecte de 2023 i, encara sense dades de 2025, tot apunta que la tendència continuarà. Les emissions derivades de la generació d’energia elèctrica han millorat sensiblement els darrers anys, gràcies a l’eliminació del fueloil a la central de GESA (ara crema gasoil A y gas natural), la connexió amb Mallorca i península, i la implantació d’autoconsums fotovoltaics.
D’on ve, idò, aquest increment? En el cas eivissenc, per mor de l’augment de l’aviació, tant comercial com els xàrters de luxe. I això que la xifra de l’estudi només considera els vols amb repostatge a l’aeroport d’Es Codolar, que però hauria de tenir en compte tots els avions que ens sobrevolen o fan escala a Eivissa sense carregar els seus dipòsits a l’illa.
Eivissa, per molt petita que sigui, és una destinació turística mundial, i per tant també hi té una gran responsabilitat. Si bé és cert que AENA n’és el gestor, no és gaire coherent que les nostres entitats locals acudeixin a FITUR any rere any amb promeses de turisme sostenible, però sense parlar obertament de les emissions del trànsit aeri.
Aviació, edificació, mobilitat, consum… Al nostre planeta Terra tot està lligat, i fins i tot protegir els ecosistemes té vincles amb el CO2. No oblidem que la nostra estimada posidònia és el captador de carboni més important del Mediterrani.
