Amb motiu del vuitè aniversari de l’aprovació del Decret 25/2018 per a la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears, Amics de la Terra Eivissa vol manifestar que, tot i els avenços normatius, la supervivència d’aquest ecosistema continua en risc. Les causes són un model turístic que ignora la capacitat de càrrega de la nostra illa,i una gestió de les aigües residuals deficient, que tracten la mar com un abocador i unes previsions climàtiques extremadament preocupants.
Pressió nàutica: Les dades de monitoratge oficials indiquen una certa estabilitat de la posidònia a les Balears, però la situació a Eivissa és crítica, especialment al sud-oest. Eivissa pateix una de les majors pressions de fondeig de tota la Mediterrània. El Servei de Vigilància duu a terme més de 10.000 actuacions l’any, de les quals, un 10% dels vaixells revisats es troben mal fondejats i agredint la planta. S’obliga a moure’s, s’aixeca acta, i amb sort es cobra la multa, però el dany ja està fet.
Abocaments i contaminació: Denunciam els abocaments, intencionals o accidentals, d’aigües residuals sense depurar, les restes de productes químics, plàstics i olis, la salmorra de les dessaladores, etc. Tot agreujat per un model de turisme insostenible que no és capaç de garantir la qualitat de les aigües de bany. La depuració deficient és la causa de les malauradament famoses “incidències” de proliferació d’algues, amb postals d’aigües verdes i tèrboles que es fan virals a Instagram cada estiu.
Canvi climàtic: L’augment de la temperatura de la mar ja és una realitat incontestable. El 2025 es van superar els 30 graus en alguns punts concrets, temperatura superior al límit de supervivència de la planta (28º). De res servirà protegir les praderies si no aturem immediatament un sobreescalfament causat pel model de producció i consum del Nord Global, i que afecta la temperatura de la Mediterrània, marítima i terrestre, de forma directa.
Un cop més, recordam que la posidònia conforma un hàbitat prioritari per nombroses espècies marines, és productora d’oxigen i d’arena per a les nostres platges, a més d’un servei ecosistèmic imprescindible de protecció del nostre litoral, gràcies a les fulles seques que fins fa poc es consideraven brutícia. Les praderies de posidònia situades entre Eivissa i Formentera són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1999 i tenim l’obligació moral de conservar-les.
El decret que avui, amb perspectiva de vuit anys, celebram com un encert, atorga nivells de protecció i plans de restauració i gestió especials que estan demostrant la seva efectivitat. Però com mostren les dades, hi ha zones especialment castigades i pressionades que necessiten més atenció i una mirada més àmplia de les causes del problema. Exigim que les administracions actuïn amb responsabilitat i urgència, que les àrees marines del litoral de la Xarxa Natura 2000, rebin especial atenció, i que tot el litoral pitiús estigui vigilat amb tots els recursos humans necessaris per garantir-ne el futur.
