Comparteix a facebook
Comparteix a Twitter
Comparteix a Whatsapp
Comparteix per email

LA SITUACIÓ ACTUAL: 

Amics de la Terra muestra su decepción sobre la perdida los 2 millones para la recuperación de Ses Feixes de Talamanca. (es Prat de ses Monges).

Funeral per ses Feixes:

Ya existía un proyecto de recuperación, previsto desde 2010- Diario de Eivissa.

CLICEU AQUÍ PER VEURE COM PODRIA SER…

No seria un orgull per a totes les persones que estimen Eivissa i el seu patrimoni natural i històric?

El vídeo mostra les opinions dels usuaris de la zona restaurada, turistes i els defensors de la seva restauració, representants de les associacions ecologistes, experts …

Després de veure el vídeo, si t’ha agradat el que has vist, penses igual que nosaltres? Haurem de seguir reivindicant la recuperació d’aquest emblemàtic espai de la ciutat?

EL SEU VALOR: 

Aquesta zona humida important (Es Prat de Vila i és prat de ses Monges) té una gran biodiversitat de flora i fauna. UNESCO ha proposat que formi part de la declaració PATRIMONI DE LA HUMANITAT per la seua gran importància ambiental i històrica.

LA AVIFAUNA:

L’avifauna representen el grup faunístic més important i destacat a ses Feixes. Això es posa clarament de manifest durant els períodes de migració, quan la població d’aus de la zona es veu incrementada amb els ocells migrants. La diversitat específica de ses Feixes queda demostrada: Avifauna, J. C. Palerm i Oliver Martínez.  Destaquen els ocells aquàtics, sobretot els ràl·lids i els ocells de canyar, que tenen a ses Feixes l’hàbitat més representatiu de les Pitiüses.

Així, podem observar diferents tipus d’ànecs, agrons, rasclons, boscarles, titinetes. Depenent de l’època en què visiteu la zona, podreu observar o escoltar diferents espècies d’aus, ja que no totes estan presents durant tot l’any. Hem de tenir en compte que de les espècies observades a ses Feixes, unes són sedentàries, les altres són migrants, hivernants, estivals…

FAUNA:

Els mamífers més significatius són les espècies de ratapinyades i el ratgrill, que recordem que és una subspècie pròpia d’Eivissa.

Pel que fa als rèptils, a ses Feixes podem observar la sargantana pitiüsa i el dragó.

Entre els amfibis, la granota és comú als canals on, fins fa poc, també hi era present el calàpet, avui extingit a la zona.

LA FLORA:

Al Prat de ses Monges (ses Feixes de Talamanca), trobam unes característiques especials perquè compta amb vegetació adaptada a aigua dolça i també semi-salobra.

A zones d’aigua dolça es troben prats de joncs, boves (cada vegada menys comuns), canyes i vegetació aquàtica, mentres que a les zones d’aigua salada predominen la vegetació salicorniar.A les àrees dunars (zona de la platja de Talamanca), hi ha restes de vegetació dunar, ara en procés de recuperació gràcies a la intervenció de les administracions.Aquesta gran varietat d’ambients permet una gran diversitat de fauna i flora. Les seues característiques no es troben a cap altre lloc de les Pitiüses, donant a ses Feixes una importància singular.

IMPORTÀNCIA HISTÓRICA I PATRIMONI CULTURAL

Al segle X, quan es van instal·lar els musulmans a Eivissa, la costa d’Eivissa era totalment diferent. La badia de Talamanca i el port d’Eivissa formaven una única badia.

El que ara és terra ferma, una àrea de més d’60 hectàrees, eren aiguamolls litorals on la barreja d’aigües dolces, procedents dels sistemes muntanyosos que envolten el Pla de Vila, i aigües salades procedents del mar, configuraven un espai amb una rica biodiversitat.

Enginyers de l’aigua per excel·lència, els musulmans (també coneguts com andalusins) van trobar a la badia d’Eivissa la forma d’aprofitar aquesta gran quantitat d’aigua dolça que desembocava a la mar, per al cultiu.

L’edat mitjana: Josep Lopez Garí y Ricard Marlasca

SISTEMES DE REG:

Mitjançant un sofisticat sistema de canalitzacions que seguien la trajectòria dels principals torrents, afavorint la dessecació de l’aiguamoll. A més, van crear un sistema de canals subterranis dins les parcel·les- un invent enginyós i únic al món. D’aquesta manera, van obtenir parcel·les de terra de conreu fèrtils, amb un sistema de reg que necessitava d’un mínim esforç humà per al seu funcionament.

A l’arribada dels cristians, en 1235, els conqueridors catalans no només van mantenir aquest singular sistema de cultiu sinó que van seguir ampliant l’àrea del cultiu.

ELS HORTS:

Els horts de ses Feixes es van mantenir i van multiplicar durant segles, fins al punt que van arribar a abastir de fruites i verdures, a tota la població de la ciutat. Els portals senyalen l’entrada a feixa cultivada.

Amb el boom turístic, que va començar en els anys 60, tot va canviar. Els productius horts de ses Feixes es van abandonar. Carreteres, infraestructures i construccions van envair ses Feixes, partiéndolas en dos, fins i tot es va sepultar una part sota els fonaments d’una nova zona turística-residencial.