La pluja és benvinguda, però no arregla la situació hídrica a Eivissa
Amics de la Terra celebra la recuperació dels aqüífers gràcies a les pluges, però adverteix que la millora és transitòria si no canvia el model de gestió i consum.
Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, Amics de la Terra Eivissa revisem l’estat actual de la nostra illa. Tenim motius per a celebrar? Doncs sí, per sort, enguany les pluges han donat un respir als nostres aqüífers i hem sortit de l’estat d’alerta per sequera. Però no abaixem la guàrdia, aquest “regal de la Natura” no és excusa per amagar una gestió política que continua instal·lada en el malbaratament i un consum excessiu per afavorir els interessos econòmics d’uns pocs.
La recuperació del nivell freàtic és sens dubte una notícia positiva, però ha vingut acompanyada de greus danys a habitatges, negocis i zones públiques. Patir inundacions un dia i l’endemà donar permisos urbanístics en zones de risc és una irresponsabilitat que no podem permetre.
La reutilització de l’aigua, la millora de les canonades i la limitació dels usos més frívols versus l’ús necessari i imprescindible d’aquest bé estructuralment escàs són les assignatures pendents i això la pluja no ho arreglarà, per molt que la situació conjuntural millori.
L’experiment de la bassa de reg de sa Rota (reduir la salinitat barrejant aigua depurada amb aigua dessalada), ignorant o amagant el seu elevat cost econòmic i ambiental, és una presa de pèl. Mentrestant, les actuacions efectives i amb sentit comú segueixen sense resposta: Per què es permet que camions cisterna carreguin aigua de pous sobreexplotats en lloc d’utilitzar exclusivament aigua de les dessaladores? Per què no s’ha prohibit encara el subministrament d’aigua de pou als megacreuers? Quan s’aplicaran controls reals a les villes de luxe, amb milers de tones d’aigua destinades a jardins tropicals i piscines privades insultantment ostentoses? Quan es deixaran de donar permisos per a noves perforades en sòl rústic?
Res d’això es vol fer, perquè ens obliga a prendre seriosament els límits biofísics de la nostra illa i la fragilitat del seu model econòmic. En canvi, la construcció d’una nova dessaladora té el beneplàcit dels sectors més demandants d’aigua, i que mai en tenen prou: construcció i turisme de luxe. Un cop més, apostem per la dieta que no falla mai: fer un nou forat al cinturó i negar la realitat.
