El cultiu biointensiu aconsegueix un 81% més de collita alhora que augmenta la fertilitat del sòl
Els grups locals d’Amigos de la Tierra han demostrat que el cultiu biointensiu d’aliments a petita escala s’adapta bé a les diferents zones climàtiques espanyoles i és beneficiós per adaptar-se al canvi climàtic.
S’han creat més de 50 horta biointensius a Aragó, Balears, Galícia i Madrid.
Amb el suport de la Fundació Biodiversitat i del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i gràcies a la col·laboració de mestres biointensius experimentats i científics experts en sòl, s’ha capacitat i acompanyat més de 50 hortelans i hortelanes en les tasques.
RENDIMENT: Gràcies al mètode biointensiu, a cadascuna de les tres principals regions climàtiques espanyoles es va superar el valor mitjà dels rendiments apuntats a les estadístiques oficials d’Espanya.
De mitjana, en tots els cultius i regions, es va obtenir un 81% més de collita que els valors registrats oficialment per a l’agricultura industrial convencional. Ús de fertilitzants, rendiments per unitat de terreny, fertilitat. Juntament amb la preparació en profunditat del terreny, l’aportació d’esmenes ecològiques adaptades a les mancances de cada hort, la selecció acurada dels cultius i les rotacions i associacions, l’agroecologia biointensiva permet recuperar estructura i contingut en nutrients dels sòls
Això és un dels nombrosos resultats que s’han pogut obtenir a través de les mostres de sòl i compost, així com amb les dades obtingudes a les hortes, cosa que s’ha traduït en un ventall de paràmetres relatius a la producció, la fertilitat, l’ús de recursos i l’adaptació al canvi climàtic.
AIGUA: L’agricultura biointensiva ha demostrat el seu impacte positiu sobre indicadors com el consum d’aigua. Quant a la reducció del consum d’aigua el seu ús va ser inferior a dades teòriques en un 22%. Sobre els 8 cultius estudiats, 7 van reduir el consum d’aigua, el més gran el del tomàquet a Galícia amb un 71% de reducció, seguit pel sègol a Madrid i l’enciam a Mallorca amb 45% i 42% respectivament. S’estima que la pràctica del mètode biointensiu al llarg de diversos anys podria assolir percentatges molt més elevats, arribant a un 70% de mitjana.
CLAU A LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC: Per aquest motiu és un aliat clau en la lluita contra la desertificació i l’esgotament de recursos, inclòs el sòl, així com una eina davant del canvi climàtic.
L’augment de matèria orgànica en general a totes les hortes és un indicador important d’adaptació i resiliència. Els resultats de l’estudi mostren com la matèria orgànica s’ha vist incrementada a totes les regions analitzades, amb un augment mitjà del 18% sobre el valor inicial. Aquesta regeneració dels sòls els converteix en embornals de carboni molt efectius davant de la crisi climàtica, amb un segrest al llarg del projecte de carboni de 3,23 tones als gairebé 2.000 m2 de terra treballats, cosa que contrasta amb les pràctiques convencionals que originen la seva pèrdua.
Si alguna cosa caracteritza el mètode biointensiu de cultiu d’aliments a petita escala és la capacitat de produir prou aliments per a una dieta equilibrada en un espai mínim i sense pràcticament utilitzar recursos externs a l’àrea de cultiu. La producció d’abonament a la pròpia horta és clau per assolir la sostenibilitat propera al 100% de les hortes biointensives un cop assentades.
En un context de crisi climàtica i de recursos, el mètode biointensiu és un dels nostres grans aliats per pal·liar la desertificació dels sòls a Espanya. No podem oblidar que les pràctiques agrícoles convencionals esgoten el sòl de 9 a 80 vegades més ràpid que el que triga la naturalesa a reconstruir-lo, mentre que el cultiu biointensiu millora la salut del sòl, dotant-lo d’una bona estructura, de capacitat d’emmagatzemar aigua i com a embornal de carboni, a més de reduir dràsticament la necessitat d’insums externes com aigua.
