El cultiu biointensiu aconsegueix un 81% més de collita alhora que augmenta la fertilitat del sòl

-Amics de la Terra demostra que el cultiu biointensiu d’aliments a petita escala s’adapta bé a les diferents zones climàtiques espanyoles i és beneficiós per adaptar-se al canvi climàtic.

-L’organització ecologista crea i consolida més de 50 hortes biointensives a Aragó, Balears, Galícia i Madrid.

Amics de la Terra presenta un informe sobre el cultiu biointensiu a Espanya que mostra els resultats obtinguts en el desenvolupament d’aquest mètode agroecològic a les tres principals regions climàtiques del nostre país. L’estudi és fruit de l’anàlisi científica de 57 hortes al llarg de dos anys i mig a cinc regions espanyoles.

Amb el suport de la Fundació Biodiversitat i del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i gràcies a la col·laboració de mestres biointensius experimentats i científics experts en sòl, l’organització ecologista ha capacitat i acompanyat més de 50 hortelans i hortelanes a la posada en marxa de la seva horta biointensiva a Aragó, Galícia, Eivissa, Madrid i Mallorca. De mitjana, a totes les hortes, s’han obtingut rendiments positius, alhora que una millora dels sòls i una tendència a la reducció de la necessitat de fertilitzants i aigua.

Gràcies al mètode biointensiu, a cadascuna de les tres principals regions climàtiques espanyoles es va superar el valor mitjà dels rendiments apuntats a les estadístiques oficials d’Espanya. De mitjana, a tots els cultius i regions, es va obtenir un 81% més de collita que els valors registrats oficialment per a l’agricultura industrial convencional. Això és un dels nombrosos resultats que s’han pogut obtenir a través de les mostres de sòl i compost, així com amb les dades obtingudes a les hortes, cosa que s’ha traduït en un ventall de paràmetres relatius a la producció, la fertilitat, lús de recursos i ladaptació al canvi climàtic.

A l’Estat Espanyol els sòls es troben en situació de vulnerabilitat a causa de l’erosió, la desertificació i la pèrdua de matèria orgànica. Se sol considerar que els sòls de cultiu haurien de contenir almenys un 2% de matèria orgànica, mentre que la mitjana nacional amb prou feines arriba a l’1%, amb greus conseqüències en forma de degradació de les característiques físiques i de fertilitat. Aquests problemes es veuen agreujats pel canvi climàtic i pràctiques agrícoles perjudicials per al sòl, com ara el monocultiu, el conreu intensiu i l’ús abusiu de fertilitzants químics.

L’agricultura biointensiva ha demostrat el seu impacte positiu sobre indicadors com el consum d’aigua, l’ús de fertilitzants, els rendiments per unitat de terreny, la fertilitat. Juntament amb la preparació en profunditat del terreny, l’aportació d’esmenes ecològiques adaptades a les mancances de cada hort, la selecció acurada dels cultius i les rotacions i associacions, l’agroecologia biointensiva permet recuperar estructura i contingut en nutrients dels sòls. Per aquest motiu és un aliat clau en la lluita contra la desertificació i l’esgotament de recursos, inclòs el sòl, així com una eina davant del canvi climàtic.

L’augment de matèria orgànica en general a totes les hortes és un indicador important d’adaptació i resiliència. Els resultats de l’estudi mostren com la matèria orgànica s’ha vist incrementada a totes les regions analitzades, amb un augment mitjà del 18% sobre el valor inicial. Aquesta regeneració dels sòls els converteix en embornals de carboni molt efectius enfront de la crisi climàtica, amb un segrest al llarg del projecte de carboni de 3,23 tones als gairebé 2.000 m2 de terra treballats, cosa que contrasta amb les pràctiques convencionals que originen la pèrdua.

Quant a la reducció del consum d’aigua, el seu ús va ser inferior a dades teòriques en un 22%. Sobre els 8 cultius estudiats, 7 van reduir el consum d’aigua, el més gran el de la tomaca a Galícia amb un 71% de reducció, seguit pel sègol a Madrid i l’enciam a Mallorca amb 45% i 42% respectivament. S’estima que la pràctica del mètode biointensiu a llarg de diversos anys podria assolir percentatges molt més elevats, arribant a un 70% de mitjana.

Si alguna cosa caracteritza el mètode biointensiu de cultiu d’aliments a petita escala és la capacitat de produir prou aliments per a una dieta equilibrada en un espai mínim i sense pràcticament utilitzar recursos externs a l’àrea de cultiu. La producció d’abonament a la pròpia horta és clau per assolir la sostenibilitat propera al 100% de les hortes biointensives un cop assentades.

“En un context de crisi climàtica i de recursos, el mètode biointensiu és un dels nostres grans aliats per pal·liar la desertificació dels sòls a Espanya. No podem oblidar que les pràctiques agrícoles convencionals esgoten el terra de 9 a 80 vegades més ràpid que el que triga la naturalesa a reconstruir-lo, mentre que el cultiu biointensiu millora la salut del sòl, dotant-lo d’una bona estructura, de capacitat d’emmagatzemar aigua i com a embornal de carboni, a més de reduir dràsticament la necessitat d’insums externes com aigua, fertilitzants o llavors”, assenyala Andrés Muñoz, responsable de sobirania alimentària d‘Amigos de la Tierra.