Eivissa, 17 de juny de 2026 – Amb motiu del Dia Mundial de lluita contra la desertificació i la sequera, Amics de la Terra Eivissa adverteix que l’illa es troba en un procés de degradació ambiental que hem de revertir urgentment.
La desertificació, a Eivissa, no és només un fenomen provocat pels canvis climàtics planetaris. La crisi climàtica global ja l’estam experimentant: més ones de calor amb temperatures insuportables, sequeres prolongades, augment dels incendis forestals, erosió i destrucció de la biodiversitat, i pluges torrencials encara més fortes de les que ja eren pròpies de la Mediterrània al segle XX, que provoquen greus inundacions i una progressiva pèrdua de terra fèrtil.
Aquestes conseqüències les coneix bé el sector agrícola, que ja pateix el problema de la crisi dels aqüífers sobreexplotats i no recarregats naturalment amb la pluja, a la poca freqüència de les pluges durant les èpoques de sembra, i a pluges torrencials quan no toquen, que poden fer malbé els cultius i erosionar milers de metres quadrats de sòl fèrtil en un dia.
Aquest problema ve agreujat per la transformació del sòl de l’illa en un pla impermeable i compactat. Amb cada nova construcció, carretera i infraestructura, i amb cada zona d’arbrat que canviem per formigó, estam impermeabilitzant i reescalfant la superfície. El ciment actua com un tap que impedeix que la pluja s’infiltri i regeneri el subsòl i augmenta la temperatura ambient local, que és diferent de la meteorològica i pot ser superior o inferior a aquesta depenent del lloc on ens trobem. En un mateix dia de forta calor, l’ombra d’un parc és fresca, mentre que un pàrquing al sol és un lloc perillós per la salut.
La prioritat és aturar els ritmes de construcció i creixement a tota l’illa, sigui en extensió o densificant en altura, com proposa el Col·legi d’Arquitectes. Per exemple, en contra de tota lògica, el PGOU de Sant Antoni manté 9 hectàrees urbanitzables en zones inundables entre torrents.
És urgent mitigar tots aquests impactes: reduir el risc d’inundacions en zones vulnerables, delimitar-les al Pla Territorial i estudiar afegir-hi més zones davant els canvis climàtics previstos. A més, hem d’implementar mesures per aprofitar l’aigua de les pluges torrencials, ja que l’aigua serà cada vegada un recurs més important i escàs.
L’actual pressió sobre els recursos hídrics és insostenible, amb cada cop menys aigua de pluja filtrant-se als aqüífers i malbaratant l’aigua depurada com si fos un recurs infinit i gratuït. Totes les depuradores funcionen de manera deficient. Per exemple, la depuradora de sa Coma aboca cada dia 25.000 metres cúbics d’aigua útil a la mar. Si es gestionés correctament aquest recurs, detectant i eliminant les infiltracions de sal, podria servir per agricultura, regenerar ses Feixes i prevenir incendis forestals.
La recent victòria veïnal aturant el projecte de pàrquing de Sa Real i salvant l’arbrat existent és la millor demostració que si ens organitzem, podem fer moltes coses per recuperar l’Eivissa que tots estimam. L’estalvi d’aigua, la protecció de parcs urbans i creació de nous refugis climàtics, la conservació dels diasistemes a zones humides, zones inundables i zones costaneres són totes cares de la mateixa lluita.
En resum, fa falta:
- Moratòria urbanística en zones de risc: Prohibició total de construir en zones inundables, transformant-les en espais verds amb tècniques regeneratives d’optimització de l’aigua com el disseny de “keylines” i dipòsits antiincendis. A les zones inundables ja construïdes, instal·lar tancs de tormenta per aprofitar l’aigua d’escorrentia, evitant que afecti als habitatges i els seus habitants.
- Límits al creixement: Alleugerir la pressió turística i demogràfica per reduir la necessitat de crear més infraestructures que impermeabilitzin la terra.
- Tancar el cicle de l’aigua, tasca pendent de fa dècades: equilibrar la disponibilitat d’aigua, sense confiar-ho tot a noves dessaladores que consumeixen una quantitat ingent d’energia elèctrica i afecta greument els ecosistemes marins amb la salmorra abocada al mar, residu del procés de dessalació.
- Mitigar l’impacte de la calor a zones urbanes: Creació de més espais verds, refugis climàtics i plantació d’arbres i recuperació de zones humides com ses Feixes.
Cada metre de terra cobert de ciment és pluja que llencem al mar. Una oportunitat perduda per fer d’aquesta illa el paradís que podria tornar a ser si aprenguéssim a respectar els seus cicles naturals.
